Per a la primera entrada del blog i tenint en compte que abans ja he mencionat la intencionalitat d'aquest, volia plantejar, des del meu punt de vista, la funció que exerceix la música en el món modern.
En aquest cas tinc ganes d'obrir un debat que he compartit amb diversa gent. A vegades, parlant de grups que ens motiven, sigui per la música o perquè les seves lletres ens inviten a la reflexió, surt el tema de "ser uns venuts". Normalment la meva resposta és bastant simple: "si la teva música intenta potenciar un canvi, com a més gent arribis millor". Aquí entra part del dilema, ja que és on tots comencem a veure incoherències. Com pot ser que un grup que predica l'anticapitalisme, la movilització pel canvi, etc. cobri les bestieses que cobra per fer un bolo o faci pagar els seus discs a uns preus tan inassumibles? Normalment la meva resposta també és simple: "perquè quan una cosa es fa tant gran i arriba a tanta gent, les despeses que genera són moltes, i la gent que treballa perquè això tiri endavant també". Però realment fa falta? A vegades em sorprèn veure com darrere dels grups es creen com sectes gegants de seguidors perquè comparteixen una mateixa visió de les coses i el grup simplement és el que ho crida davant de milers de persones. És curiós...però això realment potencia el canvi? Realment això té una funció educativa? Perquè jo li veig però també hi veig coses que no m'agraden. Què preval en tot això?? Ho deixo a l'aire...
PIMEN
Tot depèn de com tu miris. Tampoc és el mateix parlar d'un grup posem per cas dins del punk com foren Green Day (als seus inicis d'idees i música) que ha arribat a la popularitat via ser famós i un altre que ha arribat a la popularitat per mèrits, com serien els Fugazi. Posem el cas d'aquestes 2 bandes, que sorgiren del mateix sac (abans de Fugazi, Ian Mackaye passà per Minor Threat,...) però que han agafat camins paral.lels: els primers varen acabar fitxant per una multinacional amb el 3er disc i se'ls va obrir el camí de la fama de mica en mica i els segons, tot i que en recès indefinit musicalment parlant des de fa uns anys, van anar editant material pel propi segell de l'Ian Mackaye, sempre amb una política enfocada amb els seus principis. El que està clar, és que si actualment vinguéssin a tocar Green Day i per més que els seus components volguéssin posar un preu assequible a l'entrada tot i tocar en un palau de Sant Jordi de Barcelona, no podrien controlar aquest fet, perquè precisament, el que és mou al seu voltant és de tal magnitud actual que és impossible voler posar, per exemple una entrada a 15€ posem per cas. En canvi, si Fugazi tornéssin a ajuntar-se per tocar, tampoc tocarien en un local petit, però posem per cas una sala amb capacitat per 800/1000 persones, i si el tracte que té la banda ja deixa clar que des de un principi no vol que qualsevol intermediari és forri amb el seu retorn als escenaris, possiblement puguis veure al grup per 15€. I perquè això, bàsicament per la política de ser modest. Quan l'Ian Mackaye va baixar a tocar amb el duo The Evens al barri del Pont Major de Girona, l'entrada no podia valdre més de 10€. Sabia que atrauria gent pel seu passat musical, però alhora ser coherent que qui tocava era un duo, i a sobre en recintes petits i no voler que els intermediaris posessin un preu ells, ja t'ho marca des d'un inici, diu molt d'una política i manera de fer com a music i com a propietari d'una companyia discogràfica independent. En canvi, Green Day, tot això dubto molt que aquestes alçades pugui fer-ho, potser quan estaven a Lookout! Records possiblement, però avui en dia no. Amb aquests dos exemples solament volia dir que hi ha molts de grups que ens agraden, uns han crescut de fama i popularitat, d'altres s'han mantingut força coherents i continuen oferint concerts sense abusar molt dels preus (tot i que aquí hi entren moltes vegades els intermediaris que són els promotors i fixen alguns els preus) i alguns/es de nosaltres pagaríem per anar a un d'aquests concerts. Llavors ja entra en la mentalitat de cadascú si creu segons ideals, coherència, etc... si val la pena pagar allò que es demana per aquell grup sorgit del moviment punk/hc.
ResponEliminaEn fi, el tema és molt més llarg, i se'n podria parlar molt extensament, sols he volgut donar una visió/opinió al respecte, sense posicionar-me ni a favor ni en contra d'una cosa o altre. Que cadascú decideixi per ell/a mateixa, que per això ja som adults o no...
Vinga, endavant amb el blog i que hi hagi crítica constructiva amb diversitat d'opinions.
Una salutació!
Sr. Crustaci
Ànims per tirar aquest blog endevant, una proposta molt interessant i en la meva opinió necessària avui en dia, ja que fa falta molta reflexió el paper de la música d'aquells qui volen promoure transformació amb ella.
ResponEliminaRespecte al tema d'aquesta entrada, crec que és factible mantenir-se al marge de "vendre's" i tirar endevant. La clau resideix en la voluntat del grup de mantenir-se ferm a la manera de fer més coherent possible. Està que Green Day està lluny d'això, fa un any o dos teniem el cantant a plaça Universitat en un cartell enorme anunciant vambes converse.
Crec que val la pena que arribi al màxim de gent possible tot allò que promogui la reflexió i la crítica, apuntant al canvi, però penso que, cada cop més, deixem enrere la idea dicotòmica de vendre's i difondre's o no vendre's i quedar-se en el no res.
En tot cas es tracta sempre de crear l'alternativa" Les noves xarxes socials em semblen una nova eina de difondre's autogestionadament.
Una abraçada, bona música i endevant amb el blog!
Joan
http://celebraciodelaveuhumana.blogspot.com
http://myspace.com/nosomamusic
(m'he menjat alguna paraula escrivint ràpid, disculpa lector!)
ResponEliminaSautacions!
ResponEliminaPrimer de tot felicitats pel blog, espero de veres que funcioni.
En quan al contingut d'aquesta entrada, m'agradaria dir que hi ha molta diferència entre, recorrent al tòpic, "ser un venut" i arribar a molta gent. Si bé és cert que als 80 o principis dels 90 les úniques bandes que aconseguien arribar a un públic considerable eren les que o firmaven per un segell internacional i poderós (llegeixi's Warner, EMI, Virgin...) o dedicaven la seva vida a intentar encabir-se en aquest món de depredadors fundant el seu propi com va fer el gran Ian Mackaye amb Dischord, tal com molt bé explica el molt honorable Sr. Crustaci.
No obstant, actualment estem (segons el calendari cristià) al segle XXI i, a més, en un país del mal anomenat primer món, i disposem d'un munt d'eines que, de manera gratuïta, poden posar les nostres produccions artístiques i, per tant, les musicals també, a disposició d'un públic potencial de centenars de milions de persones. Aquestes persones només han de tenir una mica de curiositat en el tema i PLAS! poden arribar a ofegar-se de la quantitat d'informació que en trobaran. I entre aquest mar d'informació hi haurà la nostra petita aportació que, si va interessant a vàries persones més, deixarà de ser petita i anirà creixent, i tot això sense necessitat d'haver-se abaixat els pantalons davant de ningú. Està clar que la gent que no hi tingui cap interès tot això li passarà de llarg, però, ei!, aquí ningú ha dit que haguem de canviar al vida de ningú, que no tenim l'ego tant alt!
Com diu el senyor Joan (a qui no tinc el plaer de conèixer), les xarxes socials són una molt bona eina per fer aquesta difusió. No estic ni defensant ni promocionant les xarxes socials, doncs tots sabem que són una arma de doble tall, però crec que amb un ús racional i responsable en podem treure molt més suc del que ens pensem.
Bé, només volia fer un petit apunt i crec que m'he enrollat una mica. La conclusió d'aquest batibull és que és positiu arribar a quanta més gent millor i que hi ha varies maneres de fer-ho, crec que totes legítimes. Al final som els propis consumidors musicals els que decidim de què volem participar i de què no.
De totes maneres tots sabem que d'on més en gaudim tots plegats de la música és als concerts, ja sigui als escenaris o entre el públic. Així que llarga vida a la música en directe!
Ens veiem al pit!
Mas
http://www.myspace.com/extensitytheband
http://www.facebook.com/pages/Extensity/100101030035905
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina